Museu de la Xocolata

La setmana passada vam  anar al Museu de la xocolata, amb el grup “entre noies”. Després, ens han donat un paquet de xocolata per poder entrar al museu. Hi hem vist moltes coses de xocolata, com per exemple castells, cavalls, personatges d’ Astèrix i Obèlix etc.

Mah Noor

Un joc per al "smartphone"

L'altre dia, navegant amb l'iphone, buscava algun joc per descarragant-me, però no en trobava cap i, buscant, al final vaig trobar un joc que es diu ZigZag. Vaig descarragar-me'l ja que em cridava l'atenció.
El vaig provar i la primera vegada em va semblar una bajanada, ja que era 99% impossible.
Però vaig continuant jugant i em vaig enganxar, i ja no em semblava tan difícil. Ara m'hi he "viciat" molt (ha ha) la meva màxima puntuació és 304,a veure si em supereu!

Student life (no comment)

American Horror Story: Murder House

	Programa: American Horror Story: Murder House
	País de origen: Estados Unidos
	Cadena de televisión: FX
	Primera emisión: 5 de octubre de 2011
	Última emisión: 21 de diciembre de 2011
	Nº de episodios: 12
	Reparto: Dylan McDermott como el Dr. Benjamin "Ben" Harmon (12 episodios). Connie Britton como Vivien Harmon (12 episodios). Evan Peters como Tate Langdon (12 episodios). Taissa Farmiga como Violet Harmon (11 episodios). Denis O'Hare como Larry Harvey (8 episodios). Jessica Lange como Constance Langdon (11 episodios)

RESEÑA

La serie se centra en la familia Harmon: Ben, Vivien y su hija Violet, quienes se mudan de Boston a Los Ángeles después que Vivien da a luz a un bebé fallecido y Ben tiene una aventura. Se mudan a una mansión restaurada, sin saber que la casa está embrujada por las muertes de sus antiguos habitantes. 

En nuestra opinión, creemos que la serie es muy buena, a excepción de unas partes que pueden resultar un tanto incómodas. La serie es muy surrealista, pero tiene un toque interesante. 

Nosotras le damos:

Link para ver la serie: 

http://pelis24.com/series/17669-american-horror-story-primera-temporada-2011-online.html

                                                                  Elisabet Giménez y Astrid Ramírez

 

My experience in the competition ''The fonix''

Last Saturday I went to sit an exam.There were a lot of students there. I entered into a room and there was a bald man whose name was Roger and who asked me ''third or fourth?''. I got confused what was he talking about because I was nervous but then I thought that he was asking me about my class and I said ''3rd of ESO''. He told me to sit next to a student of 4rth of ESO. After that, more students were coming and sitting. Then,he gave us the exams and he told us to write our names. After writing my name I started reading the exam and that bald man said I couldn't read the exam so I felt ''awkward''. We started the exam and everything was easy except an exercise about "fact file" because there were only some details about those animals. So I got more nervous but I tried to do my best. and I finished my exam. When Roger said "stop" I panicked and I made a spelling mistake. I had to write ''thieves'' and I wrote ''Theives''

Visita de l'Esther Molas, periodista

El dia 4 de febrer, l’ Esther Molas, ens va fer una visita a l'institut Flos i Calcat. En la conferència, va explicar als alumnes de tercer de la ESO que fan optativa de revista, i als alumnes de Batxillerat, una mica del seu ofici.

Després, l’Esther va dividir els alumnes en set grups i els va donar un diari a cadascun. Els alumnes havien de seguir les instruccions del full, que la periodista els va donar, que consistien en observar la portada i la contraportada.

Ens va explicar en què consisteix el seu ofici, els diferents mitjans, com funcionen, quins codis els regeixen, etc. 

Vam tenir la oportunitat de fer-li unes preguntes: 

1. A quines persones conegudes  has entrevistat?

· He conegut al Javier Solana, polític molt important però poc conegut, a la ràdio. 

2. T'agrada fer la teva feina? Per què?

· M'ho passo bé en la meva feina. Perquè sóc molt curiosa.

3. Has tingut alguna experiència desagradable? 

· De moment no.


4. Com a dona, t'has sentit discriminada en el teu ofici?

·No, algunes amigues periodistes sí, sobretot a Amèrica del Sud i al Marroc.


5. Com recordes el primer dia de feina? 

· Quan vaig començar tenia uns 23-24 anys, vaig entrar a la ràdio. Vaig mirar on em posava amb l'ordinador i vaig pensar:

- Guau..! Sóc a la radio.

Adrielle Pereira i Karen Melgar.

 

Resultats de l'enquesta: Hàbits familiars

Segons les respostes rebudes, tenim unes estadístiques que han estat creades per saber l'implicació dels pares en els estudis dels seus fills i també per saber l'esforç i dedicació nostra en els estudis.

1. Amb quina freqüència tens converses amb els teus pares sobre el que estàs aprenent a l’institut?

2. Quant esforç poses en les coses de l’institut?

3. Amb quina freqüència els teus pares t’ajuden amb els deures o treballs?

4. S'estableixen límits per a l'ús d'Internet / TV a casa teva?

Segons les respostes de les persones que han fet l'enquesta, la major part d'ells/es a vegades tenen converses sobre el que fan a l'institut (pot ser hi ha temes més interessants de què parlar). La major part de la gent posa una mica d'esforç en el tema d'estudis, els pares dels enquestats segons el vostre punt de vista no ajuden mai en les tasques estudiantils, això es pot justificar amb que ja som prou independents o que no tenen cap interès. A vegades, s'estableixen límits per a l'us dels privilegis, potser quan els nostres pares s'emprenyen amb nosaltres i diuen la típica frase: ¡S'ha acabat, dona'm el mòbil, l'ordinador i les altres andròmines, i res de sortir!

La guerra destrossa les seves vides!

El conflicte a Gaza va portar a nivells de destrucció sense precedents, provocant la mort de més de 2.200 persones, la major part civils, inclosos més de 500 nens, i la destrucció total o parcial de 22.000 llars

Save the children

Els joves són les altres víctimes dels estralls de la guerra. Destrueixen les seves llars, escoles, perden famílies, amics... Com que són els més grans de les famílies, han de deixar d'estudiar i treballar, aconseguir aliments, tenir cura dels seus germans petits. La por els fa desconfiar i ja no poden somiar amb un futur. La guerra destrossa les seves vides!

No poden fer plans, simplement despertar i seguir vivint. Nosaltres, els joves que no estem en aquesta situació, moltes vegades no ens adonem realment del que posseïm. Som uns privilegiats !

Desitjo que tots els joves que estan vivint aquesta situació, no deixin de tenir somnis.

Jaume B.