divendres, 8 de maig del 2015

Ja som a maig: conclusions!

Primer de tot, disculpeu la meva ''inactivitat'' temporal durant les últimes setmanes. Els estudis, deures i altres factors han impossibilitat el meu hobby periodístic.

Però, pel que veig, la situació en l'àmbit internacional tampoc ha variat gaire: ja som a maig i es veu que els avions segueixen caient (l'accident de Germanwings és el més destacat), els vaixells naufraguen al Mar Mediterrani i els terroristes encara segueixen donant picor a Iemen i a Tunísia. Se'm fa difícil parlar també sobre la tragèdia a l'institut Joan Fuster, un veritable horror per la comunitat educativa i les famílies. 
A més a més, hi ha hagut un terratrèmol a Nepal, que s'ha emportat milers de víctimes. Però, i si continuem amb alguna cosa ''alegre''? A Itàlia comença una exposició internacional relacionada amb la innovació i el camp alimentari. Es fan eleccions parlamentàries i presidencials a diversos països i es duen a terme diferents llançaments de naus espacials.
Si bé d'economia mundial seguim sense gaire canvis, la política és potser l'apartat més actiu durant aquests mesos amb tot el tema d'eleccions de diferents tipus que s'han realitzat i que encara es faran. 

Per acabar, vodria dir que seguirem traient conclusions durant l'estiu!
Per a Flos NEWS i els seus lectors, Yegór S.R.




divendres, 10 d’abril del 2015

Supercentenaris: El secret de la longevitat vital

Al llarg de la història s'han documentat molts casos de persones que han aconseguit passar els límits oficials de la màxima esperança de vida. Viure tot un segle! Quin és el secret?

Us presento el cas de la persona que ha duplicat o no (qui sap, de mentides n'hi ha moltes!) els anys de qualsevol altre supercentenari/ària verificat/da. Es tracta de Li Ching-Yuen, nascut, segons algunes fonts, entre el 1677 i el 1683. Va dedicar-se a la recerca d'herbes i va passar bona part de la seva vida al Tibet, on va practicar ioga i arts marcials. Sabeu quan va morir i quants anys tenia? 1933, amb 256 anys aproximadament!

Tot i que sembli una mentida ben grossa, podem comparar la importància de les arts marcials, una dieta saludable i l'absència d'hàbits dolents com el tabac i l'alcohol en el cas de Bruce Lee, un dels grans filòsofs del s.XX, actor i creador del seu sistema de lluita, Jeet Kune Do. Tot i que va morir a una edat gens avançada (tenia 33 anys i les causes de la seva mort encara no se saben del tot bé, hi ha versions diferents) poc abans de morir va fer una revisió mèdica a la qual deia que tenia el cos d'un adolescent i la salut d'un nadó.

Bé, com heu llegit, sembla ser que els xinesos ens han donat la clau de les moltes portes que hi ha per obrir: esport, alimentació, manera de viure i herbes especials. Per una part és normal, les persones amb predisposició genètica, que passen anys meditant, tenen més probabilitats de tenir una llarga vida, pero què podem fer nosaltres?

Diuen que els nervis ens mengen uns quants anys de vida, però aquest no és el cas del supercentenari Lazare Ponticelli (1897-2008), soldat francès que va participar a la Primera Guerra Mundial i també va formar part dels grups de resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que va ser ferit durant el seu servei militar, allò no va suposar cap obstacle per a ell.

Amb tot aquest material, acabo de demostrar que la vida és potser la cosa més atzarosa de la mateixa vida i que si es vol aconseguir aquesta data rodona, millor començar a fer ioga i deixar de fumar (o el que sigui!). Cal destacar que encara hi ha supercentenaris vius i, segons tinc entès, aquests han de documentar-se diverses vegades per ser registrats com a persones de vida extraordinàriament llarga. El límit estàndar d'anys d'un supercentenari és de 115 anys aproximadament.

Com a conclusió, també voldria dir que la longevitat és un dels reptes més difícils ja que entren en joc molts factors: des del benestar personal i pràctiques saludables fins a la sort, l'element més difícil de controlar. A més a més, no hi ha cap garantia: encara que no et moris de càncer i siguis més sa que Superman, demà et pot aixafar un cotxe mentre vas xatejant amb el telèfon mòbil! 

El vostre periodista del Flos NEWS, Yegor S.R.


dimecres, 8 d’abril del 2015

No todo es lo mismo



la escuela im.O.P.Dovjenka
Hola mi nombre es Valeria. Yo vivía en Ucrania y recientemente llegué a Barcelona. Llegué aquí el 6 de agosto 2014 . Vivo con mi madre y mi hermana. Cuando comencé en la escuela, encontré nuevos amigos. Ahora voy a explicar la diferencia entre la escuela ucraniana y la española.

En Ucrania, se puede comer en la escuela cuando hay una pausa. Las clases duran 45 minutos, comenzando a las 08:30.  Los alumnos en Ucrania siempre pasan al curso siguiente. Durante la pausa los alumnos pueden salir de la escuela sin permiso del profesor. Vamos a la escuela desde los 7 años hasta 16-18.
el río Damba, congelado

divendres, 27 de març del 2015

Night On Earth - La ressenya

Una pel·lícula a l'estil puzzle, diferents personatges i diferents situacions: què és el que els uneix? 
                                                                         
El taxi.

Jim Jarmusch és una de les icones destacables del cinema independent, les seves pel·lícules es diferencien per la temàtica i l'ús de nous estils cinematogràfics cada vegada que produeix un nou film.
La pel·lícula es centra en diferents ciutats a diferents hores del dia, com sol ser, les situacions tenen alguna cosa a veure, però en aquest cas, cada episodi és independent de l'altre, els personatges no s'intercalen i les situacions canvien. El taxi és l'únic factor comú de les escenes.


La pel·lícula comença a la ciutat de Los Angeles i acaba a Helsinki, capital de Finlàndia. Diferents passatgers i diferents conductors conviuen en un cotxe durant el trajecte a casa, acompanyat de conversacions tristes i situacions divertides. Cada ciutat té la seva història.

Si bé el guió és original i els diàlegs són entretinguts, l'esquema de la pel·lícula és bastant corrent en cas d'aquest tipus de produccions. A més a més, recorda l'anterior pel·lícula de l'autor, Mystery Train (Tren misteriós), que va sortir a la llum el 1989 i amb la qual comparteix la mateixa estructura (personatges amb diferents situacions que van al mateix hostal per passar la nit).


La música i el treball de fotografia no presenten novetats, la banda sonora crea l'ambient adequat a cada ciutat i la pel·lícula segueix un ordre normal (tot i que les diferents situacions passen al mateix temps). Els llocs de grabació estan ben escollits, des de grans ciutats de vida nocturna als carrers silenciosos de Roma. 

Finalment, els actors que hi van actuar van ser poc coneguts en aquell temps (estem parlant dels 90) i interpreten d'una manera realista, ho fan de meravella!

La pel·lícula no es fa pesada per les divertides conversacions i en general és entretinguda. Cal destacar que es tracta d'una tragicomèdia i que les escenes divertides es barregen amb un drama que et pot provocar un somriure en segons. 

Encara ets aquí? Ves a veure-la! El teu crític del FLOS News, Yegor S.R.


dijous, 26 de març del 2015

Com protegir les nostres dades a Facebook


Configurar la pròpia privacitat a les xarxes socials és només un primer pas. Aprèn a protegir les teves dades personals a ‪#‎Facebook‬ amb aquest vídeo:


                               
                                                                                                                         Jaume B                                                                                                                                                       
                                                                                                                                                                

dimarts, 24 de març del 2015

Com plantejar-se les creacions de Sant Jordi?

Sé que potser es una mica aviat per parlar de les narracions i poemes de Sant Jordi, però jo penso que, com que és tant importat, és urgent parlar-ne com més aviat millor.
Normalment, les creacions de Sant Jordi (ja sé, sempre hi ha excepcions) vénen de la mà amb una idea de pesadesa  perquè sembla només un altre deure de més, però jo hem pregunto i si ens ho miréssim d'un altre bàndol, no podria arribar a ser molt més agradable?
Per exemple, jo m'ho plantejo com un moment en el qual puc expressar-me sense pautes, és a dir, no tinc un tema obligat així que puc escollir alguna cosa que o be m'inspiri o m'agradi, i per tant m'acaba semblant divertit.
Crec que l'únic secret per fer una bona obra és agafar un tema agradable per a tu, i expressar-te sobre ell en forma de lletres, potser no serà ni el millor però segur que estaràs orgullós del que has pogut fer tu mateix i per tant et sentiràs bé. I això al final és el que realment importa, perquè, si a tu no t'agrada com esperes que els hi agradi als altres?


Recomendación de aplicaciones: We Heart it y Wattpad

Querría compartir algunas aplicaciones que yo utilizo con mucha frecuencia, las dos principales son:


We heart it: Es una aplicación para Android y iOS completamente gratuita. Permite la búsqueda de cualquier tipo de imágenes con muy buena calidad. No ocupa mucho espacio en la memoria del móvil. Personalmente creo que es una buena manera de pasar el tiempo cuando no tienes nada mejor que hacer.


Sitio web:
http://weheartit.com/

Wattpad: Es una aplicación gratuita para Android y iOS en torno a temas de la escritura y la narración. Los usuarios pueden publicar artículos, relatos y poemas sobre cualquier cosa. También leer, comentar y votar todas la historias. En mi opinión es una aplicación muy bien hecha, si te interesa la literatura y sus ramas esta aplicación te vendrá como anillo al dedo.