"Buscando a Alaska"

                                           

SINOPSIS:

Buscando a Alaska es un libro lleno de imprevistos que se deben a la amistad que forja Miles (el protagonista) en su  nueva universidad, a la cual ha ido para ir en busca de su "Gran Quizá".

A Miles no le cuesta hacerse amigos ya que su peculiaridad de recordar las ultimas palabras de personajes célebres resulta todo un encanto. Llega a hacerse amigo de Ben, el cual es su compañero de habitación cuyo tema de las capitales siempre es su especialidad; éste le presenta a Alaska y a Takumi y con ellos se embarcará a una vida diferente, donde descubrirá que es la verdadera amistad, el amor, las fiestas, el alcohol y lo mas importante de todo, se descubrirá a si mismo.

VALORACIÓN PERSONAL:

Me parece una historia bastante buena, ya que está llena de imprevistos y es muy dinámica.
creo que cada personaje tiene una peculiaridad poco común y eso hace a la historia mejor y más divertida, además que si añadimos el hecho de que es fácil de entender y para cualquier edad se podría decir que es muy adecuada.

Títol: "Buscando a Alaska"

Autor: John Green

Editorial: Nube de tinta

Gènere:Narrativa juvenil

Any de publicació: Novembre 2012

Pàgines: 245

Edició: Tapa tova

Valoració: 9/10

Fútbol femenino

Bueno, hoy voy a hablar sobre el fútbol femenino..¿por qué el femenino y no el masculino?

Aquí la respuesta;

¿Quién habla sobre el fútbol femenino? Casi nadie, muy poca gente.. ¿Y el fútbol masculino? CASI TODO EL MUNDO.. Y no entiendo porque no se le da la misma importancia,si es lo mismo. Tambien marcamos,la pasamos,corremos,perdemos y ganamos... Hacemos los mismo que hacen los hombres.

El fútbol para muchas chicas lo es todo,TODO. Pero no tienes las mismas puertas abiertas que el sexo masculino. Y tanto yo cómo muchas más queremos ser reconocidas en el mundo de fútbol,queremos que se hable de él,que se vea,que simplemente se reconozca,porque al fin y al cabo hacemos lo mismo.

Cada vez avanza más la sociedad, las tecnologías, las cosas en general..pero yo pienso que también tendría que avanzar la forma de ver a las mujeres en el deporte,en este caso en el fútbol.

Bueno esto es una breve explicación de lo que pienso de este tema,y como yo muchas más.

Lorena Herrero,3º

From Fazaia to Flos

I was five years old when I started going to Fazaia inter college chaklala. My first day started with me crying when my my mother left me there, but I had a wonderful teacher who gave me a lot of love.Whenever I was angry, she touched her ears and said she was sorry.That was one of the best
years of my school life. The following year,I went to 1st of primary, where I had a horrible class teacher who always criticized me and  sometimes, even slapped me.That was the worst year of my life.
                                                                              
The next year I went to 2nd of primary. At first, my  teacher was strict with me but then she realized that she had to show some kindness, so she started being kind with me. In all those years I saw different aspects of my teachers.

But when I came to Flos i Calcat I was quite nervous and I met my class teacher of "acollida".She was nice and kind but on the first day she shouted  "Seu bé!!!" and I got really shocked.

'Bola de drac', 25 anys en català

El 15 de febrer de 1990 Televisió de Catalunya va emetre el primer capítol de la mítica sèrie de dibuixos animats.

Aquest diumenge farà vint-i-cinc anys que es va emetre el primer episodi en català de 'Bola de drac', la sèrie de dibuixos animats que ha marcat més d'una generació. El mes de febrer de 1990 es va emetre el primer capítol de la sèrie a Televisió de Catalunya, i uns mesos més tard va arribar a Ràdio Televisió Valenciana. De bon començament, va tenir un gran èxit d'audiència, tost i que d'entrada e'n van emetre tan sols els primers vint-i-sis capítols de la primera temporada. Però la pressió d'aquesta audiència va ser determinant perquè se'n continuessin emetent més capítols i perquè se'n fessin reemissions. I els seguidors, tants anys després, són milions.

Wilaweb / Bola de drac

Jaume B.

Oil Rocks

Had you ever seen these wonderful constructions above? 

If the answer is "no", let me tell that what you can see here are Oil Stones or Rocks, cities built on the sea surface. This construction was one of the first oil platforms in Azerbaijan. Not only oilmen were living there, we can also find blocks of flats, schools and parks, where entire families were living!

This city was constructed in the middle of the Caspian sea and, if you want to reach the coast, you'll have to travel 40 km!

One of the most interesting things is that those cities are still populated and the oil rigs are still working. This amazing creation could be part of the contemporary wonders of the world!

Imagine living there? 

Your Flos NEWS reporter, 

                                               Yegor S.R.

Una exposició a CaixaForum celebra els 25 anys de l'innovador estudi de dibuixos animats i mostra el seu procés creatiu.

"Els ordinadors no creen l'animació per ordinador, de la mateixa manera que un llapis no crea l'animació al llapis. El que crea l'animació per ordinador és l'artista ", afirma John Lasseter, director creatiu de Pixar Animation Studios, factoria habitada per múltiples talents que al llarg dels seus 25 anys d'història ha provocat una autèntica revolució en el cinema d'animació, transformant la mirada de l'espectador, a través de títols tan memorables com "Toy Story", "Bestioles", "Monstres SA", "Ratatouille" o "Up", potser la seva obra mestra. Però, compte, l'animació digital no consisteix simplement en prémer un botó. Tot comença amb un paper i un llapis, i darrere de cada pel·lícula hi ha centenars d'artistes i artesans que fan servir tècniques tradicionals i de vegades viatgen pel món a la recerca d'inspiració per a les seves paisatges, fins que els personatges comencen a cobrar vida en el món digital . D'això tracta "Pixar 25 anys d'animació", l'exposició que des d'avui fins al 3 de maig es pot visitar a CaixaForum Barcelona.

La Vanguardia.

Jaume B.

Let Sleeping Corpses Lie - THE REVIEW

A man wants to spend his weekend in a lonely and quiet village after being working in a very polluted city of Manchester. After a long trip he decides to stop in a gas station, where a beautiful woman accidentally breaks his motorcycle. 
After a short argument they decide to go to the woman's village while the man's motorcycle is being repaired. But something strange is happening in the village: a recently dead beggar was seen walking in the fields, a mysterious homicide happened in the main character sister's house, newborn babies have strange reactions...

That was the introduction for the one of the most frightening horror movies made in the 70s. Let Sleeping Corpses Lie (also known as Living Dead At Manchester Morgue) is an international horror movie made by Jorge Grau, a catalan film director! The cast includes actors from England, Spain and Italy!!!

First of all, I must tell you that the film is not so fearful, but it's very frightening because of the excellent actor's performance and the over the top music score (which includes some pulsatile sounds that make you feel adrenaline pumping in your blood). The ''living dead'' you can see in this film aren't just living corpses with no brain, this time the characters must deal with smart zombies, who can use their hands not only for tearing people's flesh, but also for picking up objects and using them as weapons.

The makeup team did the best work I've seen in a film (you can just see the picture below), the cameramen's work is also appreciable and the places chosen for the film are terrific! North England can show us beautiful clouds and fields, always with a great horror atmosphere!

In conclusion, Let Sleeping Corpses Lie is one of the best horror movies made in the last century, I think everybody should have this masterpiece in his collection. The film is made for everyone, starting from cult cinema lovers and ending for an average person as me.

If you are a foreign student and want to learn clean English pronunciation, but you also want to watch an old, classic, horror film, this is your way! This is not a typical sugary horror film, it is a real cult treasure that proves one more time that people knew how to make good films in the seventies and eighties! Enjoy it!
                              Your Flos News reviewer, Yegor S.R.